La platja

En realitat la pitjor angoixa que pot patir el cor és saber que no es pot tornar al passat. No es poden corregir els errors que la raó va cometre en contra de les lleis que regeixen el cor i la passió. La pitjor angoixa que pot patir el cor és saber que ara ja no podré acariciar la teva pell, ni sentir la teva suau veu, ni assaborir la dolçor dels teus ulls de mel. La timidesa i la indecisió es disfrassaren d'un vent fred que apagà les espelmes que il·luminaven el camí que ens havia d'unir. La meva ànima caigué a l'infern del desamor i de l'oblid i el meu cor es tornà arena, i es diposità sobre un desert de cors desfets.

A l'infern de l'oblid el cel és vermellós, i sobre ell vaguen desconsolats els àngels negres que cerquen fugir d'aquest món. A l'infern de l'oblid mai no és veu el sol. Les muntanyes i les roques són grises i nues, els arbres estan cremats i només en queden troncs i branques, i sobre els rius només discorre lava i sang que sorgeix dels volcans on es precipiten les ànimes que ja no volen viure més. Sobre les dunes caminen altres ànimes ferides. D'entre l'arena sorgeixen esporàdiques flamarades, i de vegades si un es fixa en el foc veu per moments reflexat el seu rostre en un món paral·lel, en un món feliç. Però la visió només dura uns instants, i només serveix per avivar les sensacions de fracàs i frustració per no estar amb tu. Per sort, sempre quedarà la imaginació.

La brisa bufa suau sobre les nostres cares. Se't remou el pèl i el sento roçar sobre la meva pell. El sol ens il·lumina i et dora la cara, els teus ulls semblen més clars i bonics que mai, i els teus llabis de seda i les teves dents blanquinoses formen un somriure que em produeix un tenre pessigolleig. La teva pell és suau i càlida. Sento els teus braços abraçant-me i els meus rodejant la teva cintura. Sento que contemplar la posta de sol assegut a la vorera de la mar junt a tu és el moment més dolç que un pugui imaginar. Petites ones freguen les nostres cames, la teva mirada es creua amb els meus ulls, i els nostres llabis es fonen en un sol sentiment d'amor i tendresa. Demà tornarà a sortir el sol.

Tardor

Falten poques hores perque començi el mes de novembre, l'onzè de l'any. Enrere queda el mes d'octubre, amb les seves temperatures càlides i les seves pluges tempestuoses. Es tracta d'un mes un tant irregular, tal vegada el més insegur de l'any, s'hi donen dies de grans barrumbades combinats amb altres de sol i esplendorós cel blau. Els torrents corren amb força, empenent pendent avall pedres, roquetes i brutor acumulades al llit durant els mesos de sequera. Els camps recobren la verdor que mesos abans tenien, però que sota l'aplastant radiació del sol estiuenc van donar pas a colors grocs i marronencs. A vegades he sentit a dir que la tardor abans es coneixia com la segona primavera, i l'evolució del paisatge al mes d'octubre n'és una bona prova d'aquesta afirmació. Són molts els refranys que fan referència a aquesta època i a la incertesa climàtica que la caracteritza. Per exemple, pel dia de Sant Francesc n'hi ha un que diu:

Sant Francesc menja per tres;
quan plou menja per nou;
quan neva, menja que es crema;
i quan fa bon temps, reganya les dents.

Al novembre, en canvi, els dies de sol ja són molt més escassos. Novembre és un mes de pluges i vent. En general a les Balears, és el mes més plujós de l'any. Diu el refrany que...

De novembre a Nadal,
neu, pluja, temporal
i mal temps cabal.

I efectivament, és així. A més a més a novembre és molt típica la pluja "d'anar fent", aquesta de so suau, tranquil i reconfortant, que acaricia les fulles dels arbres i les plantes i rega de vida els boscos, els camps i els sembrats.

Novembre humit, et faràs ric.

Si pel novembre trona, la collita serà bona.

Pluges de novembre, omplen els barrals
i curen tots els mals.

Novembre és la porta d'entrada a l'hivern, s'hi donen les primeres nevades, que cubreixen de bell nou els boscos d'alzina amb l'anyorada tenra capa de neu blanca. Al pla de l'illa, als camps baixos i deprimits, així com a d'altres indrets ombrívols, les nits estelades donen lloc a les primeres gelades.

Per Sant Andreu, neu per tot arreu.

Per Sant Andreu, diu el fred: aquí em tendreu.

Idò que així sigui, després d'un octubre tan sec com el d'enguany, bona falta ens fa un novembre de pluges que aportin al paisatge balear la humitat que pertoca per l'època que som.



Pd. són les 3:40 de la matinada, però, tal vegada sigui per l'insomni que tenc avui, de manera certament sobtada i inesperada m'han vengut ganes d'escriure. Sé que el blog pareix estar mig abandonat, però intentaré escriure en moments com els d'avui, només esper que no siguin en aquestes hores tan intempestives.

Bona nit.

Comença l'època de recollir els fruits...

... dels que varen sembrar la grip A: multinacionals farmacèutiques i governants i polítics del món occidental. Perquè el mal sempre guanya.

La mayor vacunación del mundo

EE UU emprende una gigantesca campaña para inmunizar a la población - Massachussets concede poderes al gobernador para combatir la pandemia

La cara más dulce de la lucha estadounidense contra la gripe A la ha puesto Elmo, el personaje de Barrio Sésamo reclutado por el Gobierno para enseñarle a los niños algunas reglas básicas con las que evitar la propagación del virus. Lavarse las manos, cubrirse la boca con el codo al estornudar... La cara más oscura se libra lejos de la vista del público, en lugares como el Senado de Massachussets, donde sin apenas hacer ruido se ha aprobado la ley 2028 de respuesta contra la pandemia, que le entrega al gobernador del Estado poderes para declarar algo muy parecido a la ley marcial bajo el estado de emergencia sanitaria.

La nueva legislación contempla el arresto forzoso y sin orden judicial de cualquier sospechoso de haber contraído el virus, la vacunación obligada si las autoridades lo consideran necesario y, si ésta se rechaza, la cuarentena obligatoria. También protege al personal médico y a las fuerzas del orden contra posibles acciones legales de los ciudadanos e impone multas de hasta 1.000 dólares por día (680 euros) a quien se niegue a seguir órdenes. De momento es la legislación más agresiva que se ha aprobado a raíz del virus H1N1, aunque para llevarse a la práctica aún tiene que ratificarla el Congreso.

Según el Centro de Control de las Enfermedades (CDC por sus siglas en inglés) desde donde se dirige la lucha contra la nueva gripe, en Estados Unidos se han registrado más de un millón de casos. Pero al igual que en España y la mayoría de los países, las autoridades ya no llevan un recuento persona a persona, sino que trabajan con estimaciones, de manera que calculan algo más de 9.000 hospitalizaciones y 600 muertos. La gestión de una emergencia sanitaria en ese país depende de cada Estado, aunque las directrices principales se lanzan desde el mencionado organismo federal CDC.

Es ahí donde se toman las decisiones respecto a medicamentos o vacunas, algo que la Administración Obama hizo el pasado 26 de abril declarando oficialmente el estado de emergencia sanitaria. En la práctica, esa declaración, confirmada por la secretaria de Sanidad, Kathleen Sebelius, el pasado 26 de julio, daba via libre a la autorización para usos de emergencia y activaba una ley de prevención de pandemia vigente desde 2006, dos normas que autorizan al Gobierno a legalizar medicamentos experimentales y a financiar estudios en asociación con la industria farmaceútica para acelerar la llegada al mercado de vacunas con las que combatir una pandemia.

Dicho y hecho. El Gobierno federal aprobó en mayo una partida de 1.100 millones de dólares -que ahora ya llega a los 2.000 millones (unos 1.400 millones de euros)- para desarrollar vacunas con diversos laboratorios y conseguir que 195 millones de dosis estuvieran listas antes de finales de año. El resultado es que ya hay cuatro medicamentos aprobados, que empezarán a distribuirse (unas inmunizaciones serán inyectadas y otras inhaladas) a partir del 6 de octubre.

La autorización legal para el uso de medicamentos en estado de emergencia exime a las farmacéuticas de responsabilidad civil o penal frente a medicamentos que no han seguido los procedimientos de seguridad habituales, como la vacuna contra la H1N1, aunque en palabras de Howard Markel, director del Centro de Historia de la Medicina de la Universidad de Michigan y asesor del CDC, "el proceso para conseguir esta vacuna es prácticamente el mismo que se sigue anualmente para tener la vacuna contra la gripe estacional, así que no hay que preocuparse".

Nunca antes se había intentado vacunar a tanta gente -se considera que 164 millones de personas son grupos de riesgo- en tan poco tiempo -tres meses-, lo que convierte esta campaña de vacunación en la "mayor de la historia de la humanidad" en palabras de Markel. Él sostiene que como ciudadano es necesario hacerse preguntas ante el negocio que puede suponer para las farmacéuticas una pandemia pero como médico prefiere "ser acusado de demasiado precavido a tener que lamentar muertes".

Font: elpais.es (http://www.elpais.com/articulo/sociedad/mayor/vacunacion/mundo/elpepusoc/20090928elpepisoc_5/Tes).

Sobre el conflicte amb ETA

Arran de l'atemptat terrorista que es va produir fa 2 dies a Palmanova, ha sorgit com no ho havia fet mai a Mallorca la preocupació pel terrorisme etarra i el debat entorn a aquesta situació. Així que jo, per no ser menys, també posaré la meva opinió. L'he escrita fa unes hores a un fòrum digital, així que l'aferro directament a continuació:

No li veig solució al conflicte amb la banda terrorista ETA, ni a curt ni a llarg termini, i són diversos els motius que em fan pensar això. Un d'ells és que no podem obviar que la banda terrorista té un cert suport social, cultural i polític al pais Basc. Es sol dir allò de que ETA té la total repulsa per part de la societat basca, però no crec que ni molt manco sigui així. Primer de tot he de dir que jo mai he estat al Pais Basc i per tant puc estar equivocat en això que dic, però és la meva apreciació. Pel que he pogut veure vàries vegades al llarg dels darrers anys, a alguns pobles bascos s'han donat diverses manifestacions de suport a ETA o homenatges a membres de la banda. Penso que mentre ETA tengui un suport social i polític, per poc significatiu que aquest sigui, no se la podrà derrotar així com així, per moltes detencions i inacutacions d'armes que la policia dugui a terme. Dic això perque en tot cas, sempre quedarà remanent la ETA social i política, i per tant sempre quedarà oberta i latent la possibilitat de que un cert dia es torni a la pràctica del terrorisme (en el cas de la ETA, no m'agrada anomenar-ho "lluita armada", no em pareix gens apropiat). I en aquest sentit penso que la única via de solució del conflicte seria la del diàleg i la negociació.

Però la negociació a hores d'ara pareix totalment inviable per varis motius. Per una part tenim que la banda torna a estar molt activa, i mentres es mantengui en aquest estat, és evident que no es pot dur a terme cap mena de diàleg. Després tenim la esquerra abertzale, que de manera lamentable i miserable, segueix sense condemnar la violència terrorista. I després jo tindria en compte un tercer actor, que és el de la pressió social, política i religiosa per part del sector més conservador i patriòtic espanyol, encapçalat per el PP i Mariano Rajoy. Aquest darrer grup, si bé obviament no s'ha d'equiparar als altres dos per què està plenament integrat dins la democràcia, és evident que no està donant ni una sola passa cap a la conciliació social que està provocant aquest conflicte. Al contrari, aprofiten la situació per fer més llenya de l'arbre caigut, per augmentar la crispació, fet que em pareix lamentable.

En realitat el conflicte basc es podria solucionar, o com a mínim es podria començar a intentar solucionar si es donessin aquests simples fets: que, per una part, ETA abandonés les armes i l'esquerra abertzale basca condemnés d'una vegada la violència, i per l'altra part, el sector conservador i patriòtic d'Espanya afluixas la corda i capgiras la seva política cap a un enfocament més obert i conciliador. Però el problema és que cap d'aquests grups vol donar la primera passa, ni tan sols està clar que vulguin donar aquesta passa. I això em sorpren sobre tot per part de l'esquerra abertzale: per que no condemnen la violència? perque ells tampoc afovereixen un ambient conciliador favorable el diàleg? i ETA? per què maten si saben que d'aquesta manera no aconseguiran el seu objectiu? Es més, realment els importa encara la situació del Pais Basc? o ara ja la vertadera seva raó de ser es troba més en altres raons -tràfic de drogues, tràfic d'armes, etc-?

En fin, aquesta és la meva opinió, en seguiria escrivint una estona però crec que ja n'hi ha prou. No soc gens optimista de cara al futur. Crec que tal i com està situació actualment, el millor que pot passar és que no empitjorin les coses.

Tancat per vacacions

En realitat ja hauria d'haver publicat fa dies que tancava el blog per vacacions, però encara conservava qualque esperança de que em revengués l'inspiració. Però com que no ha estat així, i com que tampoc tenc massa temps ni massa ganes, el millor es deixar "aparcat" el blog un parell de setmanes. D'aquesta primera etapa del meu blog penso que ha estat positiva, si bé el que en principi anava ser un blog de tempestes, ha desvariat un poc.

Bé, ja que hi som, i per posar algo més en aquesta entrada, escriuré quatre curiositats lingüístiques del català de Mallorca, extretes del llibre "Vocabulari de barbarismes del català de Mallorca", de Jaume Corbera i Pou (1983). En concret faré una petita menció a aquells mots que van quedant en desús a causa d'una errònia "descastellanització". El llibre ofereix tot un seguit de barbarismes ordenats alfabèticament amb el seu mot equivalent correcte, però també ofereix una petita secció dedicada a aquelles paraules que, com acab de dir, solen ser erròniament catalogades com a barbarismes. De totes maneres, es tracta de mots molts escassos i puntuals.

El primer d'ells és vacacions, un mot que jo sempre utilitzo, però que es sol atribuir a l'influència del castellà, però res més lluny de la realitat: vacacions i vacances són dos mots admesos normativament, però al diccionari català-valencià-balear no apareixen referències històriques del mot vacances, mentre que de vacacions n'hi ha de diverses èpoques antigues del català. Per tant, l'ús de vacacions no sols és correcte normativament, sino que també ho és pel que fa a la tradició i història de la nostra llengua.

El mateix passa amb cementeri i depòsit, dos termes que històricament s'han emprat als països catalans, però que recentment han estat substituïts per cementiri i dipòsit, sobre tot pel que fa al segon cas, ja que en realitat si hi ha algunes referències antigues de cementiri.

Orde, murta o cartó són altres formes tradicionals mallorquines que pel fet d'assemblar-se a les formes castellanes, sovint s'han catalogat de barbarismes, quan en realitat aquestes paraules tenen tanta història i tradició com les formes del català central: ordre, murtra i cartó.

Existeixen algunes altres formes tradicionalment mallorquines que han sigut acusades de barbarismes de manera injusta, però no tenc temps per a més, així que ho deix per avui. Res, feis bonda i bon estiu.

No vull oblidar-te

Una estrella apareguda de manera sobtada, dins la foscor de l’acabament del trenc d’alba, m’ha iluminat el camí de la luxúria i del desconsol; però segueixo el camí per què m’atreu, per què és una estrella com poques vegades he vista. Tanco els ulls i la veig, iluminant-me, però fent-se enfora quan m’apropo a ella. M’enlluerna tant que em cohibeixo, i el cos se’m para, però no així el cor, que actua per la inèrcia de la llum encantadora i a la vegada esgarrifadora de tan esplendorosa estrella. La il·lusió, la tristesa, l’alegria… tots els pensaments i sensacions, la vitalitat de la primavera i l’encolliment de l’hivern, tot queda ocupat i marcat per tu, maleïda estrella. Maleïda per que t’estimo, te n’aprofites de la teva bellesa i m’atreus, com atreu la fruita verinosa a l’ocell migratori d’altres regions, que estorat per la seva bella pell vermellosa, en mossega un tros, de verí atractiu, que és l’amor.

Disfrutava d’aquella nit, a pesar meu, disfrutava de la llum, que s’ha apoderat no sols del meu cor si no també del temps: apenes he tastat la teva bellesa quan ja has desaparegut, ha sortit el sol. Però no vull el sol jo, vull la nit, i vull l’estel, i la vull junt a jo i no alçada al cel. Tan de bó pogués estirar el meu braç fins tocar-te, però ara ni tan sols et veig. No em queda altre remell que tornar a esperar a la nit. I mentres tant, sofreixo, per que no et puc treure del meu pensament, i per que malhauradament soc conscuent que no podré estirar el meu braç fins tocar el cel.

Quan a la fi el sol es comença a pondre, pujo a la muntanya més alta per poder contemplar-te millor. Hauria d’estar fent altres coses, però no puc evitar-ho, ara soc teu, ja no soc amo del meu destí, el meu cor ha pres el control, i està disposat a arribar fins a tu a qualsevol preu. Però passen els minuts i no et veig, passen les hores i segueixo sense veurer-te. I passen les nits, entre llàgrimes i tristor, diminuta esperança i engoixant frustració, i segueixes sense aparéixer. I em demano per què. Per què et vas creuar al meu camí per no tornar a aparéixer? Per que te m’havies de mostrar, amb la teva irresistible bellesa? Fa dies que no et veig, i no em queda més que la teva imatge aguardada a la memòria, al racó de les esperançes rompudes. Si pogués oblidar-te, si pogués tornar a ser jo mateix, tal vegada podria aturar la pluja de llàgrimes que m’esdevé cada nit.

Però els dies passen i els records es fonen. Tot i així encara guardo a la memòria cada un dels trets que et donen aquesta bellesa, tan espontània com atractiva. És això el que més m’atreu: la teva naturalitat, la teva llum és forta i atractiva, però és natural, senzilla. És curiós: no ens coneixem de res, de fet ni te n’has adonat de la meva presència, però el meu cor s’ha quedat encollit davant la teva imatge i vol seguir-te allà on sigui. Tal vegada sigui per els teus cabells dorats, suaus i brillants; o pels teus ulls de mel, o pel teu cos, que em ferma un nus a la gargamella. No em queda altre remell que pujar a la muntanya cada nit, a provar sort i intentar-te veure. Però han passat tants de dies i tantes nits, que l’esperança és ja gairebé nul·la, però paradoxalment, la pròpia desesperació per veurer-te força l’esperança, i em dóna forçes per sortir cada nit a mirar el cel.

Si pogués retrocedir en el temps, tornaria a aquella nit en que em vas aparéixer. Però quan ho penso fredament, en realitat no t’em vas apareixer a jo, tu simplement vas sortir al cel, i vaig ser jo qui va seguir la teva llum. I ara la llum ja no la tornaré a veure. Tal vegada aquella nit podria haver fet alguna cosa més per tocar-te i coneixer-te. Podria haver intentat cridar-te, però jo soc esclau de les meves paraules i dels meus silencis. A més, ets una estrella massa alta per sentir a qualqú amb tan poca veu com jo. No em queda altre remell que esperar a que el temps esborri la teva imatge de la meva memòria. La meva raó em diu que t’he d’oblidar, que he de deixar de sofrir, que he d’abandonar les ganes de tornar-te a veure i les ganes de coneixer-te. Però el meu cor, apassionat i encollit per la teva preciosa imatge, em demana que de les meves mans surtin les darreres paraules d’aquesta dedicatòria: no vull oblidar-te.

Vergonyosa

Si hagués de definir la classe política de Balears i Espanya en una sola paraula, crec que aquesta seria vergonyosa. Com ja sabeu, la propera setmana es celebren eleccions al Parlament Europeu, i per tant ara esteim en "campanya electoral", aquella fase de la democràcia a la qual els polítics enganen al seu poble, sabent que, com que tots els de la seva mateixa espècie també menteixen, no hi perdran res prometent coses que no cumpliran. Destesto el període de campanya electoral, per que es el moment en que els polítics més surten a la llum, i per tant de manera més clarivident te n'adones del lamentable personal polític que hem de sofrir aquests temps. Avui n'hem tengut un exemple (bé, de fet, cada dia en tenim), que ara comentaré.

Hi ha una cosa que no soporto del panorama polític espanyol, i és el bipartidisme PP-PSOE, que tant de mal està fent a la nostra democràcia i al país en general. Aquests dos partits, se n'aprofiten de la seva situació dominant per a literalment no fer res que veritablement pugui ser útil pel poble. PP i PSOE es critiquen entre sí, i la seva manera de defensar-se consisteix en "recriticar-se" entre ells novament, amb arguments sempre buits de contingut, demagògics i sempre amb el "i tu més". Quan al Zapatero li demanes mem quan punyetes pensa invertir un euro, encara que sigui un miserable euro, en transport públic a Balears, et contesta "es que el PP tampoc va invertir res". I ja està. Aquí s'acaben els arguments del PSOE, que tant ens està traicionant als que els votàrem. Qualque dia en parlaré de la financiació autonòmica, per que és un altre tema escandalós.

El tema principal que PP i PSOE ens han oferit avui a la campanya electoral ha estat el transport que empren uns i altres per mourer-se per Espanya per fer mítings. El PP ha criticat a Zapatero de emprar un avió militar per anar a fer els seus "mitigns". Tot d'una, la Cadena Ser i El Pais, els mitjans de comunicació sota els quals el govern manipula la realitat al poble, han "averiguat" que Mayor Oreja va fer el mateix quan era ministre. I el PSOE així ho ha recriminat al PP. Els telenotícies d'avui vespre n'han parlat àmpliament d'aquest tema, i gairebé no se n'ha parlat de res més de la campanya electoral.

Això és absolutament lamentable. Em demano que collons ens importa a la societat amb quin transport han anat en Zapatero i en Mayor Oreja a fer els seus mitings. Xorrades com la d'avui, en fan cada dia aquest parell d'inútils i pocavergonyes. El pitjor de tot és que després una altra vegada el PP i el PSOE tornaran a ser els partits polítics més votats, i això ja si que és una cosa que la trobo totalment incomprensible. Sempre he pensat qué que poc es castiga a Espanya la ineptitud dels polítics. Jo ho tenc clar, no penso votar ni al PP ni al PSOE, jo crec que ja està bé d'aquest bipartidisme inútil i ineficient. I animo a tot aquell que llegeixqui això, o sigui ningú, a que també faci el mateix i lluiti contra el bipartidisme. Però el més important, que vagi a votar, si una cosa bona té la democràcia és que la gent pot votar (encara que sigui en blanc o en vot nul), però si no exerceix aquest dret, llavors la democràcia deixa de tenir sentit.

Pd. Si, en teoria aquest blog va sobre tempestes, però avui m'ha vengut en gana escriure això. Per cert, la benzina torna a estar imparable, i ja m'he vist obligar a agafar el transport públic, i d'això n'he de parlar, per que vaja tela lo del metro també, vaja tela. Un dia hauré de fer comptes, per que me pareix a mi que amb el que varen costar les obres i la poca gent que agafa el metro, hauran de passar dècades per a amortitzar aquesta catastròfica idea que qualque incompetent polític degué tenir.

Tempestes - 1ª part

Uns dels fenòmens meteorològics més espectaculars que existeixen són les tempestes. Si es fes una enquesta a un grup aleatori de persones demanant quin és el fenòmen meteorològic que més li ha impactat a la seva vida, alguns possiblement recordarien una nevada que deixas Palma coberta d'una fina capa blanquinosa, o d'altres parlarien d'una gran ventada com la de novembre del 2001, però segurament la gran majoria faria referència a qualque tempesta i als diversos fenòmens que s'associen a elles: llamps, trons, intenses pluges, calabruix, caps de fibló, etc. I precisament el nostre clima es caracteritza per, d'entre altres coses, tenir una gran incidència de tempestes, que solen estar concentrades en una determinada època de l'any, que com molta gent haurà pogut observar any rera any, es sol comprendre entre els mesos d'agost i octubre. Però, què són les tempestes? perquè es formen? perquè es concentren a aquesta determinada època de l'any? quins tipus de tempesta existeixen i quins són els que més freqüenten a les nostres illes? Aquestes i moltes més seran les preguntes que s'aniran responent en aquest blog. Per començar, en aquesta primera entrega dedicada a les tempestes, explicaré una breu definició i donaré algunes dades descriptives de les tempestes.

Un espectacular llamp impacta sobre l'aeròdrom de Son Bonet,

a uns 150 metres de la meva posició (17-oct-2007).

Podem definir una tempesta com una pertorbació a mesoscala (es a dir, a petita escala) provocada per intenses corrents d'aire ascendents (convecció) que han condensat, formant un núvol de gran desenvolupament vertical, anomenat cumulonimbus. Per que es formi la tempesta hem de tenir inestabilitat atmosfèrica (ja aniré introduint que vol dir això) i un cert forçament per a que l'aire pugui ascendir (per exemple una serralada, una convergència de vents en superfície, etc). A mesura que l'aire va ascendint, es van condensant petites gotes d'aigua que no cauen a terra degut a la pròpia inèrcia de la corrent ascendent i formant petits trossos de gel, alliberant calor latent que alimenta encara més la dinàmica ascendent de la corrent. Arriba un punt però, en que el pes de l'aigua o gel és tan elevat que supera la força ascendent de l'aire i cau al terra. En el moment en que a la tempesta hi dominen les corrents descendents (precipitació) sobre les ascendents, la tempesta es comença a desfer.

La duració d'una tempesta pot esser des d'una mitja hora, fins a 12 o inclós més hores, depenent del grau d'organització d'aquesta tempesta. Pel que fa a dimensions, la grandària d'una petita tempesta pot ser d'uns pocs kilòmetres quadrats, però la d'un sistema convectiu ben organitzat pot ser de centenars de kilòmetres. Verticalment, l'altura de la tempesta varia segons 1) la latitud a la qual ens trobem, 2) l'època de l'any en que es formi i 3) la potència de les corrents ascendents. Però per donar xifres concretes, podem dir que les tempestes més intenses que es donen a les nostres illes tenen uns 12 km d'alçària aproximadament. La famosa tempesta del 4 d'octubre de 2007 tenia més de 16 km d'alçària. El contingut d'aigua d'una tempesta és molt variable, depenent del seva grandària, però per fer-vos una idea dir que esteim parlant de centenars de milers de tones d'aigua.

Finalment, introduiré quins són els diferents tipus de tempesta. Primer de tot dir que existeixen diferents classificacions de les tempestes segons el factor que tinguem en compte. Així per exemple, podrem parlar de tempestes nocturnes o diurnes segons l'hora diària en que s'hagin format, tempestes estàtiques o no estàtiques segons quina sigui la seva velocitat de desplaçament, etcètera. Però la classificació més habitual es fa en referència a la organització de les tempestes. Amb el teme organització de les tempestes em refereixc a la manera en que una tempesta s'estructura ella mateixa. Aquesta estructuració vendrà donada per les condicions atmosfèriques i per els accidents orogràfics que hi hagi en una certa zona. Segons aquesta classificació parlarem, a grans trets, de 4 tipus de tempesta: tempestes unicel·lulars, tempestes multicel·lulars, sistema ceonvectius de mesoscala i supercèl·lules (també hauria un altre tipus de tempesta que seria aquella associada a un front fred). Avui explicaré les primeres.

Les tempestes unicel·lulars són les tempestes més simples, ja que consisteixen en una sola corrent ascendent. Aquesta corrent es podrà anar alimentant de la calor en superfície, però en principi no durarà gaire estona donat que quedarà inhibida per la seva pròpia precipitació. La duració d'aquestes tempestes variarà en funció de la cisalla que hi hagi en la vertical atmosfèrica d'allà on es formi la tempesta. Cisalla és un terme molt important alhora d'estudiar i observar el comportament de les tempestes, i el podem definir com la variació de la direcció o velocitat del vent en el pla vertical de l'atmosfera. Però ha que tenir en compte també que teoricament cisalla se pot referir a altres fenòmens físics i a qualsevol pla (i no necessàriament al vertical). Això vol dir, que en condicions d'absència de cisalla la tempesta creixerà de manera completament vertical i quedarà inhibida rapidament per la precipitació. La duració de la tempesta en aquestes condicions no durarà massa més de 30 minuts. En condicions de cisalla la corrent ascendent creixarà seguint un pla subvertical i per tant no quedarà tan taponada per la corrent descendent (per la precipitació). De tota manera, per naturalesa les tempestes unicel·lulars estan associades a absència de cisalla, ja que si hi ha condicions de cisalladura la tempesta normalment adoptarà una estructura més complexa que la unicel·lular.

Aspecte d'una tempesta unicel-lular. Sovint aquestes tempestes tenen
poca duració. A molts d'indrets del món se les anomena tempestes seques,
ja que solen creixer bàsicament gràcies a l'escalfor d'una àrea continental,
amb molt poc contingut d'humitat, i per tant amb poca precipitació.

La pròxima entrega serà la setmana que ve, amb més informació i curiositats sobre les tempestes. Parlaré de les tempestes multicel·lulars i aquets dies intentaré documentar-me un poc per explicar un poc el per què dels llamps. Fins la pròxima.