Tempestes - 1ª part

Uns dels fenòmens meteorològics més espectaculars que existeixen són les tempestes. Si es fes una enquesta a un grup aleatori de persones demanant quin és el fenòmen meteorològic que més li ha impactat a la seva vida, alguns possiblement recordarien una nevada que deixas Palma coberta d'una fina capa blanquinosa, o d'altres parlarien d'una gran ventada com la de novembre del 2001, però segurament la gran majoria faria referència a qualque tempesta i als diversos fenòmens que s'associen a elles: llamps, trons, intenses pluges, calabruix, caps de fibló, etc. I precisament el nostre clima es caracteritza per, d'entre altres coses, tenir una gran incidència de tempestes, que solen estar concentrades en una determinada època de l'any, que com molta gent haurà pogut observar any rera any, es sol comprendre entre els mesos d'agost i octubre. Però, què són les tempestes? perquè es formen? perquè es concentren a aquesta determinada època de l'any? quins tipus de tempesta existeixen i quins són els que més freqüenten a les nostres illes? Aquestes i moltes més seran les preguntes que s'aniran responent en aquest blog. Per començar, en aquesta primera entrega dedicada a les tempestes, explicaré una breu definició i donaré algunes dades descriptives de les tempestes.

Un espectacular llamp impacta sobre l'aeròdrom de Son Bonet,

a uns 150 metres de la meva posició (17-oct-2007).

Podem definir una tempesta com una pertorbació a mesoscala (es a dir, a petita escala) provocada per intenses corrents d'aire ascendents (convecció) que han condensat, formant un núvol de gran desenvolupament vertical, anomenat cumulonimbus. Per que es formi la tempesta hem de tenir inestabilitat atmosfèrica (ja aniré introduint que vol dir això) i un cert forçament per a que l'aire pugui ascendir (per exemple una serralada, una convergència de vents en superfície, etc). A mesura que l'aire va ascendint, es van condensant petites gotes d'aigua que no cauen a terra degut a la pròpia inèrcia de la corrent ascendent i formant petits trossos de gel, alliberant calor latent que alimenta encara més la dinàmica ascendent de la corrent. Arriba un punt però, en que el pes de l'aigua o gel és tan elevat que supera la força ascendent de l'aire i cau al terra. En el moment en que a la tempesta hi dominen les corrents descendents (precipitació) sobre les ascendents, la tempesta es comença a desfer.

La duració d'una tempesta pot esser des d'una mitja hora, fins a 12 o inclós més hores, depenent del grau d'organització d'aquesta tempesta. Pel que fa a dimensions, la grandària d'una petita tempesta pot ser d'uns pocs kilòmetres quadrats, però la d'un sistema convectiu ben organitzat pot ser de centenars de kilòmetres. Verticalment, l'altura de la tempesta varia segons 1) la latitud a la qual ens trobem, 2) l'època de l'any en que es formi i 3) la potència de les corrents ascendents. Però per donar xifres concretes, podem dir que les tempestes més intenses que es donen a les nostres illes tenen uns 12 km d'alçària aproximadament. La famosa tempesta del 4 d'octubre de 2007 tenia més de 16 km d'alçària. El contingut d'aigua d'una tempesta és molt variable, depenent del seva grandària, però per fer-vos una idea dir que esteim parlant de centenars de milers de tones d'aigua.

Finalment, introduiré quins són els diferents tipus de tempesta. Primer de tot dir que existeixen diferents classificacions de les tempestes segons el factor que tinguem en compte. Així per exemple, podrem parlar de tempestes nocturnes o diurnes segons l'hora diària en que s'hagin format, tempestes estàtiques o no estàtiques segons quina sigui la seva velocitat de desplaçament, etcètera. Però la classificació més habitual es fa en referència a la organització de les tempestes. Amb el teme organització de les tempestes em refereixc a la manera en que una tempesta s'estructura ella mateixa. Aquesta estructuració vendrà donada per les condicions atmosfèriques i per els accidents orogràfics que hi hagi en una certa zona. Segons aquesta classificació parlarem, a grans trets, de 4 tipus de tempesta: tempestes unicel·lulars, tempestes multicel·lulars, sistema ceonvectius de mesoscala i supercèl·lules (també hauria un altre tipus de tempesta que seria aquella associada a un front fred). Avui explicaré les primeres.

Les tempestes unicel·lulars són les tempestes més simples, ja que consisteixen en una sola corrent ascendent. Aquesta corrent es podrà anar alimentant de la calor en superfície, però en principi no durarà gaire estona donat que quedarà inhibida per la seva pròpia precipitació. La duració d'aquestes tempestes variarà en funció de la cisalla que hi hagi en la vertical atmosfèrica d'allà on es formi la tempesta. Cisalla és un terme molt important alhora d'estudiar i observar el comportament de les tempestes, i el podem definir com la variació de la direcció o velocitat del vent en el pla vertical de l'atmosfera. Però ha que tenir en compte també que teoricament cisalla se pot referir a altres fenòmens físics i a qualsevol pla (i no necessàriament al vertical). Això vol dir, que en condicions d'absència de cisalla la tempesta creixerà de manera completament vertical i quedarà inhibida rapidament per la precipitació. La duració de la tempesta en aquestes condicions no durarà massa més de 30 minuts. En condicions de cisalla la corrent ascendent creixarà seguint un pla subvertical i per tant no quedarà tan taponada per la corrent descendent (per la precipitació). De tota manera, per naturalesa les tempestes unicel·lulars estan associades a absència de cisalla, ja que si hi ha condicions de cisalladura la tempesta normalment adoptarà una estructura més complexa que la unicel·lular.

Aspecte d'una tempesta unicel-lular. Sovint aquestes tempestes tenen
poca duració. A molts d'indrets del món se les anomena tempestes seques,
ja que solen creixer bàsicament gràcies a l'escalfor d'una àrea continental,
amb molt poc contingut d'humitat, i per tant amb poca precipitació.

La pròxima entrega serà la setmana que ve, amb més informació i curiositats sobre les tempestes. Parlaré de les tempestes multicel·lulars i aquets dies intentaré documentar-me un poc per explicar un poc el per què dels llamps. Fins la pròxima.