Sobre el conflicte amb ETA

Arran de l'atemptat terrorista que es va produir fa 2 dies a Palmanova, ha sorgit com no ho havia fet mai a Mallorca la preocupació pel terrorisme etarra i el debat entorn a aquesta situació. Així que jo, per no ser menys, també posaré la meva opinió. L'he escrita fa unes hores a un fòrum digital, així que l'aferro directament a continuació:

No li veig solució al conflicte amb la banda terrorista ETA, ni a curt ni a llarg termini, i són diversos els motius que em fan pensar això. Un d'ells és que no podem obviar que la banda terrorista té un cert suport social, cultural i polític al pais Basc. Es sol dir allò de que ETA té la total repulsa per part de la societat basca, però no crec que ni molt manco sigui així. Primer de tot he de dir que jo mai he estat al Pais Basc i per tant puc estar equivocat en això que dic, però és la meva apreciació. Pel que he pogut veure vàries vegades al llarg dels darrers anys, a alguns pobles bascos s'han donat diverses manifestacions de suport a ETA o homenatges a membres de la banda. Penso que mentre ETA tengui un suport social i polític, per poc significatiu que aquest sigui, no se la podrà derrotar així com així, per moltes detencions i inacutacions d'armes que la policia dugui a terme. Dic això perque en tot cas, sempre quedarà remanent la ETA social i política, i per tant sempre quedarà oberta i latent la possibilitat de que un cert dia es torni a la pràctica del terrorisme (en el cas de la ETA, no m'agrada anomenar-ho "lluita armada", no em pareix gens apropiat). I en aquest sentit penso que la única via de solució del conflicte seria la del diàleg i la negociació.

Però la negociació a hores d'ara pareix totalment inviable per varis motius. Per una part tenim que la banda torna a estar molt activa, i mentres es mantengui en aquest estat, és evident que no es pot dur a terme cap mena de diàleg. Després tenim la esquerra abertzale, que de manera lamentable i miserable, segueix sense condemnar la violència terrorista. I després jo tindria en compte un tercer actor, que és el de la pressió social, política i religiosa per part del sector més conservador i patriòtic espanyol, encapçalat per el PP i Mariano Rajoy. Aquest darrer grup, si bé obviament no s'ha d'equiparar als altres dos per què està plenament integrat dins la democràcia, és evident que no està donant ni una sola passa cap a la conciliació social que està provocant aquest conflicte. Al contrari, aprofiten la situació per fer més llenya de l'arbre caigut, per augmentar la crispació, fet que em pareix lamentable.

En realitat el conflicte basc es podria solucionar, o com a mínim es podria començar a intentar solucionar si es donessin aquests simples fets: que, per una part, ETA abandonés les armes i l'esquerra abertzale basca condemnés d'una vegada la violència, i per l'altra part, el sector conservador i patriòtic d'Espanya afluixas la corda i capgiras la seva política cap a un enfocament més obert i conciliador. Però el problema és que cap d'aquests grups vol donar la primera passa, ni tan sols està clar que vulguin donar aquesta passa. I això em sorpren sobre tot per part de l'esquerra abertzale: per que no condemnen la violència? perque ells tampoc afovereixen un ambient conciliador favorable el diàleg? i ETA? per què maten si saben que d'aquesta manera no aconseguiran el seu objectiu? Es més, realment els importa encara la situació del Pais Basc? o ara ja la vertadera seva raó de ser es troba més en altres raons -tràfic de drogues, tràfic d'armes, etc-?

En fin, aquesta és la meva opinió, en seguiria escrivint una estona però crec que ja n'hi ha prou. No soc gens optimista de cara al futur. Crec que tal i com està situació actualment, el millor que pot passar és que no empitjorin les coses.